Restauració

Josep Lluís i Ginovart, Doctor Arquitecte

LA RESTAURACIÓ DE LA CAPELLA DE LA CINTA (1994-1997)

Els treballs  de restauració de la  Reial Capella de la Cinta van durar dos anys d’intens treball (1995-1997) i de preparatius. Es va inaugurar la vespra de la Cinta dintre la celebració dels quatre-cents anys de la segona consagració de la Catedral de Santa Maria de Tortosa.

Els artífex del projecte, el degà i prior de la Cinta, Monsenyor Manuel García Sancho, i l’arquitecte Josep Lluís amb la col·laboració de Pau Iriondo, van marcar les pautes. Els treballs de factura en la fàbrica van ser realitzats pel restaurador Emili Julià i la dauradora Maria Torné.

Els treballs de restauració van ser  molt variats, i en  diferents disciplines, que van des de l’impermeabilització de cobertes, passant per la consolidació d’algunes parts estructurals, la neteja dels marbres existents, fins a la complexitat de la recuperació dels conjunts escultòrics i la pintura mural, fins l’adequació del presbiteri a les noves propostes conciliars. La condició imposada pel Capítol de no tancar al culte en cap moment la Capella, va condicionar el pla de treball i va prefixar el complicat sistema d’andamiatje necessari per procedir a la restauració.

L’anàlisi des de la disciplina pròpia de la restauració de la Capella ha estat variada, i cada part de la capella ha tingut un tractament diferenciat, segons l’estat de la pintura i l’autoría de l’obra. Com a mínim tenim datats quatre artistes que han intervingut en criteris pictòrics i escenogràfics diferents.

Cronològicament la restitució pictòrica ha estat realitzada inversament a la datació  de l’obra. La restauració del frontal de la Capella per on es va començar, va donar les pautes als criteris d’intervenció barroca, valorant tot allò que envoltava a la pròpia escenografia de l’obra. El portal pensat com un teló pintat sobre taules de fusta, oferia un l’espai obert per uns àngels, on es centrava la Mare de Deu, custodiada per Sant Pere i Sant Pau. L’obra realitzada cap a mitjans del segle XVIII, tal vegada per l’acadèmic Tomás Bayerri, va  presentar les primeres grans decisions de recuperar les textures originals dels daurats i sobre tot la necessitat de refer els detalls dels conjunts escultòrics en base als criteris del barroc. D’aquesta manera  es van reposar les parts dels elements escultòrics de guix en base als motlles originals realitzats ara amb silicona, i es va procedir a tornar a daurar , amb pa d’or, les parts mes deteriorades per recuperar les vibracions i la textura original de la façana.

El primer tram de la nau de la Capella va presentar una problemàtica ben diferent, els conjunt pictòric que representa l’ascensió al cel de Mare de Deu després de la seva baixada a Tortosa, pintat probablement cap a finals del segons terç del XVIII, per Pascual Nespletera, presenta una composició pictòrica ven curiosa i novedosa per l’època. El conjunt de personatges asomats sobre la balustrada barroca, representa els estaments eclesiàstics i civils de la ciutat. Les pintures en alguns casos casi havien desaparegut per les filtracions d’aigua, en altres casos algunes figures originals havien estat esborrades per altres restauracions de la dècada dels seixanta. L’intervenció ha recuperat l’iconografia original gràcies a unes fotografies realitzades abans la guerra civil del arxiu Daufí, recreant els àngels i músics desapareguts i refent la coronació original de la Verge quan torna al cel després d’haver baixat a la ciutat de Tortosa.

La segona volta de la Capella pintada cap als anys 30 del segle XVIII per José Medina, representa el moment de la donació en penyora del cíngol de la Mare de Deu a Tortosa, el conjunt pictòric de la Verge en mig dels querubins, envoltat d’un cornissament d’arquitectura barroca que integra amb aquest recurs, la pintura mural a l’arquitectura de la Capella. Lateralment a manera de reproducció, una imatge de la ciutat sobre el riu i del interior  de la catedral, en interessants detalls sobre la Tortosa de començament del segle XVIII rematen la volta. Es curiós el detall no perceptible casi des de el terra de la Capella dels llibres de Lutero, Calvino, Maniqueo, Ario i Ghiberto con a contraposició a la “religions flagrants” del llibre de la Bíblia. El criteri d’intervenció va ser amb aquest cas de total neutralitat, tan sols la neteja amb la consolidació de la superfície pictòrica  van ser els recursos emparats.

El creuer de la Capella presenta tota la intensitat de la qualitat pictòrica de Dionisio Vidal, pintat al primer quart del XVIII. Pautada la temàtica pel Capítol, con es va poder seguir amb la correspondència entre pintor i els canonges. Les pintures son una evocació de les dones del antic testament que podien ser com a ens prefiguratius de la Verge Maria. La imatge de la dona omnipresent i dels diferents fets bíblics amb les seves cites corresponents adornen la cúpula central dividida en vuit parts, Débora, Judhit, Rebeca, Abigail, Jael, Maria, Raquel i Ester, presidides i per la llum de llanterna de cúpula rematada pel Esperit Sant. Col·locades sobre, les petxines que suporten la volta central i la llanterna, perforant l’arquitectura estan els profetes que van anunciar la Maternitat virginal, Moises, Isaias, Jeremias i Ezequiel. La tècnica d’intervenció en aquest cas ha estat la reposició dels petits buits de  la pigmentació mural amb d’absoluta neutralitzat cromàtica, ja que tant la qualitat pictòrica i el bon estat de la pintura així ho ha aconsellat. Després de una completa neteja de la superfície, tan sols es va refer en tècnica puntillista aquelles parts on el suport original de calç havia estat alterar.

L’estucat original va presentar una discontinuïtat en forma circular, sobre el cap de Holofernes a la figura de Judhit, per tal cosa van prendre com hipòtesi, que aquests lloc havia estat reparat per antigues humitats a la cúpula i que la documentació ja en parlava, o be, que  aquest punt es el lloc per on el dia 30 de desembre de 1810, va entrar el projectil de les tropes del Mariscal Suchet, produinse el fet conegut com el miracle de la bomba. La Capella de la Cinta aquell matí estava plena de gent pregant i refugianse del intens bombardeig de les tropes franceses. Segons consta els fets del Tribunal Eclesiàstic de 10 de setembre de 1851, no es va produir cap desgracia personal, ni es va trobar les restes de la granada ni de l’enderroc de la volta. En aquells moments segons relata un testimoni al Tribunal, Inés Romeu, ella mateix havia acabat de donar la llum, al mateix punt on va caure la bomba. Aquest anecdotari ha quedat reflectit en la restauració, i es fàcilment apreciable visualment, al intervenir solament en la neteja de les pintures i suport mural i deixar aquest testimoni en tota la seva neutralitat.

Les pintures de les voltes del presbiteri representen la baixada de la Mare de Deu a Tortosa, acompanya de Sant Pere i Sant Pau, perteneixen a Dionisio Vidal i son de començament del segle XVIII. L’estat de les pintures no es gaire bo, essencialment per diferents retocs pictòrics que han desvirtuat les pintures originals, la tècnica a utilitzar després de la neteja i consolidació serà la reposició pictòrica d’acord a les fotografies anteriors a les ultimes restauracions. Tan sols la petita imatge del àngel amb el violí ha estat totalment reposada, i on es mostra així els valors de l’ Emili Julià.

Un altre fet important ha estat la recuperació de les antigues pintures que estaven col.locades al lloc del actual tabernacle, aquest frontal va tardar casi cent-cinquanta anys en trobar el disseny definitiu i esser construït. Aquest pintures estaven guardades a les golfes de la catedral. Fins al moment de la construcció del altar definitiu aquest pintures van gaudir de la iconografia provisional. Aquestes pintures sobre tela, que son les que es van netejar i reentelat, i van presidir provisionalment la Reial Capella en el moment de la restauració del presbiteri. No saben encara l’autoría però hi ha que datarles a començament de segle XVIII. L’iconografia es molt similar a la que es realitzarà posteriorment en l’arquitectura i l’escultura, solament el canvi de la representació de la actual Verge  de la Cinta, per la virtut de la fe en les pintures sobre tela.

 

Any Jubilar 2017
any jubilar
Agenda

octubre, 2017

Sort Options
1octTot el dia11,00 h. Missa Dominica
20octTot el dia20,00 h. Conferència: Santa María de la Cinta.
SALUTACIONS
SALUTACIÓ DEL PRIOR Salutació del Primer Majordom, Francesc Viñes i Albacar
altres
Himnes d’amor a la Mare de Déu de la Cinta Feste cofrare

PRIMERA CONFERÈNCIA DE L’ANY JUBILAR AMB UNA CAMBRA DE COMERÇ PLENA A VESSAR