Estatuts

ESTATUTS DE LA REIAL ARXICONFRARIA DE SANTA MARIA DE LA CINTA DE TORTOSA

TÍTOL I. De la naturalesa jurídica i del domicili social

Article 1. Naturalesa jurídica de la Reial Arxiconfraria.

  1. 1. La Reial Arxiconfraria de Santa Maria de la Cinta, d’ençà “Reial Arxiconfraria”, és una associació pública de fidels constituïda a la diòcesi de Tortosa i canònicament erigida segons els arts. 301 i 113 del codi de Dret Canònic.
  1. 2. La Reial Arxiconfraria fou fundada a Tortosa en l’any 1.617 i instituïda pel sant pare Paolo V en lo mateix any, per tal de retre i propagar per tots los mitjans al seu abast lo culte i la devoció a la Mare de Déu, sots l’advocació de la santa Cinta.
  1. 3. Lo regiment de la Reial Arxiconfraria es concretarà en los presents Estatuts, en les disposicions de dret universal i particular de l’Església Catòlica i en qualsevol altra de l’ordenament civil que hi concorde.

Article 2. Esta Reial Arxiconfraria té la seua seu social al Palau Episcopal de Tortosa, al núm. 5 de la Croera. Un canvi d’estatge, sense que es pugue traslladar fora de la ciutat i segons acord pres per la Junta, caldrà que sigue notificat a la Secretaria General del Bisbat de Tortosa.

TÍTOL II. De les finalitats i les activitats

Article 3. La Reial Arxiconfraria es proposa las finalitats següents:

  1. 1. Lo foment del culte públic i la devoció a la Mare de Déu de la Cinta.
  1. 2. Promoure la formació cristiana dels confrares de manera que, en aprofitar els vincles associatius, s’enriquesque llur coneixença de la doctrina i del magisteri de l’Església, així com per incitar l’assiduïtat en los sagraments.
  1. 3. La cooperació en les tasques apostòliques de la diòcesi per raó d’estimular la vida cristiana dels seus membres.
  1. 4. Lo foment de qualsevol dels aspectes culturals, socials i artístics que es relacionen ab la devoció a la santa Cinta de Tortosa.
  1. 5. Lo suport a l’Església en les seues necessitats econòmiques, de manera que dispose sempre de tot allò que sigue de menester en lo divinal culte, en les obres d’apostolat i en les de caritat.

Article 4. Seran activitats principals de la Reial Arxiconfraria:

  1. 1. L’organització de la capta o col·lecta pública tradicional durant los dies precedents a les Festes de la Cinta.
  1. 2. La participació en lo rés del rosari a la Capella de la Mare de Déu de la Cinta, a la vespra de la solemnitat.
  1. 3. La presència a la missa estacional de la mateixa diada.
  1. 4. La preparació i la concurrència, ab la major dignitat possible i ab lo respecte que cal a les indicacions de l’ordinari del lloc mitjançant lo prior de la Reial Arxiconfraria, a la solemne processó que a la tarda de la festa recorre els carrers de la ciutat de Tortosa.
  1. 5. L’estructuració i l’assistència a la novena que se celebra en lo curs de la celebració.
  1. 6. La participació a la missa commemorativa de la festivitat del dia de l’octava.
  1. 7. La compareixença a la missa que es diu a la santa capella de la Mare de Déu de la Cinta en sufragi de les ànimes dels confrares morts, en enllestir la novena.
  1. 8. La participació a la missa solemne en commemoració de la gloriosa baixada de la Mare de Déu a Tortosa per fer el lliurament del seu sagrat Cíngol, a la mitjanit del 24 al 25 de març; de donar-se el cas d’una coincidència d’esta data ab les corresponents a la Setmana Santa o ab una època en la qual les commemoracions litúrgiques impedesquen la celebració, la festa es traslladarà al dia que determine el calendari litúrgic.
  1. 9. La participació a la processó claustral i a la missa ab exposició i veneració de la sagrada Relíquia, lo domenge corresponent de cada mes.
  1. La promoció del lucre d’Indulgències Plenàries, sots les condicions de costum, quan los dies de la inscripció a la Reial Arxiconfraria, quan la solemnitat de l’Anunciació i quan la festa principal de la Mare de Déu de la Cinta.

TÍTOL III. Dels membres de la Reial Arxiconfraria, de les baixes, foragitaments i recursos

Article 5. Podrà ésser de la Reial Arxiconfraria qualsevol persona catòlica just d’ençà del mateix moment d’ésser batejada, sempre que no caigue en alguna de las causes descrites a l’article 9 del present articulat, les quals són motiu de foragitament.

Article 6. La junta de govern podrà nomenar Confrares d’Honor a les persones que a la seua devoció a la Mare de Déu afegesquen prestacions de servicis importants a la Arxiconfraria.

Article 7. Los drets de qualsevol confrare adult són:

  1. 1. La participació ab veu i vot a les assemblees generals.
  1. 2. Elegir i ésser elegit per a qualsevol càrrec directiu, segons les disposicions dels presents Estatuts.
  1. 3. La participació a les activitats, reunions i actes que promogue la Reial Arxiconfraria en lo compliment de les seues finalitats, de la manera que determina esta normativa.
  1. 4. Lo gaudi dels beneficis que obtingue esta associació pública de fidels.

Article 8. Los deures que afecten tots los confrares majors d’edat són:

  1. 1. Lo compliment de tot allò que disposen estos Estatuts i de tot allò altre que es convingue vàlidament a les sessions de les assemblees generals i per la junta de govern.
  1. 2. La col·laboració i la presència a les activitats que organitze la Reial Arxiconfraria per al compliment de les seues finalitats.
  1. 3. Lo puntual abonament de la quota i de les prorrates que establesque l’assemblea general.
  1. 4. La compareixença a les assemblees generals.

Article 9. Llevat lo cas de causar la baixa voluntària, lo confrare podrà ésser expulsat en donar-se el cas d’haver abandonat publicament la fe catòlica, d’haver-se allunyat públicament de la comunió eclesiàstica, d’haver incorregut en alguna pena canònica “ferendae” o “lataesententiae o d’haver incomplert reiteradament estes normes estatutàries, de manera especial lo reiterat impagament de les quotes i prorrates.

Article 10. En donar-se el cas d’haver de procedir a l’expulsió, la junta directiva caldrà que incoe un expedient en lo que conste la prèvia admonició a l’interessat; de persistir en la seua actitud, se continuarà l’expedient tot donant audiència a la persona afectada. Contra la resolució d’este òrgan, l’interessat podrà recórrer a l’ordinari del lloc .

TÍTOL IV. Dels òrgans de govern col·legials

Capítol I. L’Assemblea General ordinària i extraordinària

Article 11. L’Assemblea General és l’òrgan suprem de govern de l’Arxiconfraria i està constituïda per tots los confrares majors d’edat que estiguen al corrent en lo pagament de les quotes. Està presidida pel primer majordom (president d’esta associació de fidels), assistit pels altres membres de la Junta de Govern i se celebrarà ab caràcter ordinari o extraordinari.

Article 12. L’Assemblea General ordinària es reunirà una vegada a l’any, en l’avinentesa de la segona domínica en haver passada la festivitat de la Mare de Déu; l’ordre del dia de la reunió es comunicarà amb prou temps mitjançant la inserció d’un advertiment en algun mitjà de comunicació d’àmbit local.

Article 13. L’Assemblea General extraordinària es reunirà quan ho trobe convenient lo primer majordom, quan ho determine la junta de govern o quan ho demane al primer majordom una quinta part dels membres de l’Arxiconfraria ab dret de veu i vot, determinant-ne l’ordre del dia; caldrà que es convoque ab un temps no inferior als quinze dies abans de la data determinada, sigue ab una citació a cada confrare o bé ab una crida general que es publicarà en algun mitjà local d’informació. La convocatòria sempre caldrà que determine el dia, l’hora, lo lloc i l’ordre del dia de la reunió.

Article 14. Quant al quòrum de constitució i als acords:

  1. 1. Lo quòrum que s’haurà de menester per la correcta constitució de l’Assemblea General, en primera convocatòria, serà la majoria absoluta dels membres de l’Arxiconfraria amb veu i vot,; en segona convocatòria, passada mitja hora, la seua constitució es devindrà vàlida sense que es valore el volum de l’assistència.
  1. 2. Los acords, per fer-los vàlids, caldrà que s’adopten per raó de comptar ab la majoria absoluta de vots dels membres presents en los dos primers escrutinis, i per majoria relativa en lo tercer escrutini.
  1. 3. Per causa de modificació d’Estatuts i en casos especials que la mateixa Assemblea General determine, los acords cal que es prenguen a través d’un sol escrutini vàlid, amb la majoria dels dos terços dels vots.

Article 15. Les competències de l’Assemblea General són:

  1. 1. Elegir els següents membres de la junta de govern: tresorer, comptador, arxiver, secretari, vicesecretari i vocals.
  1. 2. Conèixer i aprovar, quan calgue, la gestió de la junta de govern.
  1. 3. Resoldre en qualsevol afer que li presente la junta de govern per al bon funcionament de l’Arxiconfraria.
  1. 4. Aprovar la memòria anual de las activitats de la Reial Arxiconfraria i determinar la línia d’actuació i les orientacions precises per als programes a realitzar.
  1. 5. Examinar i aprovar l’estat de comptes de l’exercici econòmic anual i el pressupost ordinari i extraordinari.
  1. 6. Acordar el canvi de domicili social d’esta associació de fidels.
  1. 7. Fixar la quota ordinària i extraordinària que hauran d’abonar els confrares.
  1. 8. Aprovar el Reglament de règim intern, de donar-se el cas, i decidir-ne la revisió, sempre en conformitat ab les disposicions estatutàries.
  1. 9. Acordar les modificacions de l’Estatut abans que no siguen presentades per a l’aprovació episcopal.
  1. 10. Decidir en qualsevol altra qüestió important referida al govern o direcció d’esta associació de fidels.

Capítol II. La junta de govern

Article 16. La junta de govern és l’òrgan executiu de la Reial Arxiconfraria i està formada per:

1. Un primer majordom que assumirà la direcció i la representació oficial de la Reial Arxiconfraria, uns altres tres majordoms, quatre capellers, quatre zeladors, tresorer, comptador, arxiver, secretari, vicesecretari i fins a un màxim de cinc vocals.

2. Un prior nomenat pel bisbe de Tortosa i proposat pel Capítol Catedral, el que assistirà a les assemblees generals i de govern per l’animació espiritual i pastoral dels confrares, ab veu però sense vot; este prior tindrà dret a veto en totes les qüestiones que afecten lo culte públic i les matèries de fe i costums.

3. Podran formar part de la junta de govern, tanmateix, la presidenta i la secretària de la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta.

Article 17. Elecció i renovació dels càrrecs de la junta de govern:

  1. 1. Los càrrecs de primer majordom, majordoms, capellers i zeladors se renovaran cada any.
  1. 2. Mai no es podran proposar per al càrrec de majordom los confrares que abans no hagen estat capellers, i aquells que hagen exercit los càrrecs de majordom i de capellers tampoc no podran ser proposats de no haver passat cinc anys d’ençà del terme de llur anterior mandat.

Article 18. Del procés de constitució de la junta de govern:

  1. 1. Los membres de la junta de govern, talment com qualsevol altre confrare que ho vulgue, proposaran al secretari els noms de tots los confrares inscrits que siguen majors d’edat i que, a criteri seu, puguen ostentar estos càrrecs.
  1. 2. Quan la reunió reglamentària que la junta de govern celebrarà en la domínica del mes de juny, lo secretari llegirà la relació de confrares proposats per als diferents càrrecs, entrant tothom al procés de l’elecció, això llevat dels casos de conducta pública que no concorde ab la fe catòlica.
  1. 3. Entre els confrares proposats que abans no hagen exercit lo càrrec de capeller es designaran, per sorteig, quatre zeladors que passaran a ocupar d’immediat lo càrrec de capellers en l’exercici següent.
  1. 4. Se designaran tres majordoms d’entre els confrares proposats que hagen exercit abans lo càrrec de capeller, també per sorts, los quals se numeraran del segon al quart.
  1. 5. Lo primer majordom se designarà per sorts, tanmateix, d’entre els confrares proposats que hauran exercit abans lo càrrec de majordom, havent d’ésser confirmat pel bisbe de Tortosa.
  1. 6. Los confrares designats com a majordoms, capellers i zeladors quan la domínica del mes de juny, per tal de constituir l’equip de govern del pròxim exercici, prendran possessió dels seus càrrecs a la primera domínica de novembre; això no obstant, d’ençà de l’acceptació seran convocats i hauran d’assistir a tots los cultes i actes que organitze l’Arxiconfraria i assistiran, així mateix, a les sessions de govern, ab dret a veu encara que sense vot.
  1. 7. Lo primer majordom, posat lo cas de renúncia o incapacitat o defunció, serà substituït en les seues funcions pel segon majordom.

Article 19. Los altres càrrecs de la junta de govern (secretari i sots-secretari, arxiver, tresorer, comptador i fins a un màxim de cinc vocals que col·laboren ab los altres membres de la junta de govern en lo bon fer de l’Arxiconfraria) se consideraran elegits per votació majoritària de l’assemblea general por un període de cinc anys encara que, conclòs lo termini, podran tornar a ésser elegits por un o per més períodes d’igual durada. Posats en lo cas de defunció o de renúncia irrevocable a l’exercici d’algun d’estos càrrecs, la junta de govern determinarà la substitució durant lo temps restant del període quinquennal.

Article 20. La junta de govern podrà crear grups de treball per afers o tasques concretes, la composició i la durada dels quals se resoldrà segons les circumstàncies. Los confrares que es devinguen membres d’algun d’estos grups podran assistir a les reunions de la junta de govern, ab dret a veu encara que sense vot.

Article 21. Seran funcions de la junta de govern:

  1. 1. Curar l’observança dels Estatuts.
  1. 2. Executar els acords en ferm que no hagen estat encarregats a una comissió especial o a una persona concreta, així com lo seguiment dels acords l’execució dels quals tot just hage estat encarregada a una comissió especial o a alguna persona.
  1. 3. Organitzar les activitats de la Reial Arxiconfraria segons les disposicions determinades per l’assemblea general.
  1. 4. Preparar la memòria i el pla anual d’activitats de la Reial Arxiconfraria.
  1. Administrar assenyadament los fondos econòmics que es recapten i, a l’ensems, obrir i tancar comptes corrents ordinaris i facultar les persones que n’hauran de disposar.
  1. 6. Confeccionar el balanç i els pressupostos que s’hauran de sotmetre a l’aprovació de l’assemblea general.

Article 22. Seran funcions del primer majordom:

  1. 1. Desenvolupar l’execució dels acords dretament adoptats por l’assemblea general i per la junta de govern.
  1. 2. Convocar, presidir, obrir i tancar les sessions que realitzen l’assemblea general i la junta de govern, moderar les deliberacions i resoldre, ab lo seu vot de qualitat, d’haver un empat.
  1. 3. Impulsar i dirigir las funcions de la junta de govern.
  1. 4. Determinar l’ordre del dia de les reunions.
  1. 5. Visar les actes i les certificacions emeses per la secretaria.
  1. 6. Ordenar al tresorer els pagaments vàlidament acordats.
  1. 7. Complir i fer complir les normes estatutàries.
  1. 8. Comunicar a l’ordinari del lloc los membres elegits per compondre la junta de govern, així com l’estat anual de comptes, lo canvi de l’adreça social i les modificacions estatutàries, als efectes pertinents.
  1. 9. Assumirà la representació oficial de la Reial Arxiconfraria i ab tal caràcter assistirà a qualsevol acte en lo qual hage estat invitada i que no hi calgue assistir corporativament.
  1. 10. Elegirà, prèvia conformitat de l’ordinari del lloc, los predicadors i el pendonista de las festes que s’organitzen durant lo seu mandat.

Article 23. Són funcions del secretari:

  1. 1. Cursar, d’ordre del primer majordom, les convocatòries i comunicacions relatives a qualsevol mena d’acte, notificació o celebració.
  1. 2. Redactar acta de cada deliberació o sessió de la junta general i de la junta de govern, on cal que consten tots los temes tractats i tots los acords adoptats.
  1. 3. Mantindre actualitzat lo registre d’altes i de baixes de confrares.
  1. 4. Guardar el llibre de Deliberacions o Actes, així com los fitxers de la Reial Arxiconfraria.
  1. 5. Redactar la memòria anual d’activitats, posat d’acord amb la junta de govern.
  1. 6. Certificar documents de la Reial Arxiconfraria, ab lo vist i plau del primer majordom.
  1. 7. Elaborar la relació de confrares proposats per als càrrecs de la junta, segons la disposició de l’article 18 dels presents estatuts.

Article 24. La funció del sots-secretari és de col·laborar ab lo secretari en les tasques concretes del càrrec, així com de substituir-lo per raó d’absència, malaltia o renúncia.

Article 25. La funció de l’arxiver és de guardar, classificar i tindre cura de la conservació dels documents que interessen i que siguen propietat de la Reial Arxiconfraria.

Article 26. La funció del tresorer i del comptador, a complir ab la diligència d’un bon pare de família, és de:

  1. 1. Mirar perquè els béns que li han estat encomanats no perteresquen de cap manera i que tampoc cap damnatge no prenguen.
  1. 2. Mirar perquè la propietat dels béns s’assegure pels mitjans civilment vàlids.
  1. 3. Observar les normes canòniques i civils, així com les imposades per la legítima autoritat, mirant perquè no es devingue cap dany per raó de negligir l’observança de les lleis.
  1. 4. Fer els pagaments i les cobrances de manera rigorosa, diligent i oportuna.
  1. 5. Portar els llibres d’Entrades i de Sortides ab lo major ordre.
  1. 6. Passar comptes de l’administració llur, al cap de l’any, donant compte anual a l’ordinari del lloc, lo que n’encarregarà la revisió al Consell d’Afers Econòmics de la diòcesi.
  1. 7. Ordenar com cal i guardar en un arxiu adient i en condicions los documents i instruments en los quals se fonamenten los drets de la Reial Arxiconfraria, dels quals documents se lliurarà una còpia autèntica a la cúria diocesana.
  1. 8. Preparar, amb los altres membres de la junta de govern, lo pressupòsit de les entrades i sortides d’efectiu.

Article 27. Tots los càrrecs de la Reial Arxiconfraria són honorífics i aquells que en siguen responsables mai no podran rebre cap mena de retribució per l’exercici de la seua tasca; així i tot, se’ls podrà reintegrar qualsevol despesa que derive de l’exercici de la seua funció, amb càrrec als fons de l’Arxiconfraria.

Article 28. Quant a la periodicitat de les reuniones de la junta de govern:

  1. 1. En sessió ordinària s’haurà de reunir quatre vegades a l’any: les primeres domíniques de març, juny, agost i novembre.
  1. 2. A la reunió de març caldrà organitzar els actes de l’aniversari de la gloriosa baixada de santa Maria a Tortosa, lo qual deveniment se celebra en la nit del 24 al 25 del referit mes, per tal de resoldre allò que calgue.
  1. 3. En la sessió de juny s’actuarà segons l’establiment o article 18, relatiu a l’elecció per sac i sort del primer majordom, majordoms, capellers i zeladors.
  1. 4. En la del mes d’agost se tractarà de l’organització dels cultes i actes a celebrar ab motiu de les festes patronals de setembre.
  1. 5. En la sessió de novembre la junta sortida passarà comptes tot justificant los ingressos i les despeses de la Reial Arxiconfraria i, així mateix, del temps de la seua actuació, ab la qual cosa cessaran en los càrrecs de majordoms, capellers i zeladors i en prendran possessió els elegits a la reunió del juny passat.
  1. 6. Fora de les referides reunions reglamentàries, la junta de govern se podrà congregar sempre que calgue i talment ho recomane el regiment de la Reial Arxiconfraria, encara que també es podrà reunir a demanda del prior, del primer majordom o d’un mínim de cinc dels seus membres actius.

TÍTOL V. De l’administració de béns

Article 29. La Reial Arxiconfraria podrà adquirir, retindre, administrar i alienar béns temporals, sense ànim especulatiu o de lucre, per tal d’assolir els objectius proposats, d’acord ab les disposicions del codi de Dret Canònic i aquells altres de civils que siguen aplicables; quant als béns que pertanyen al seu patrimoni estable, per procedir a alienar-los o per l’acceptació de coses o drets gravats ab una càrrega modal o condició, caldrà una autorització expressa de l’ordinari.

Article 30. Lo patrimoni de la Reial Arxiconfraria, de l’administració del qual cal donar compte anual a l’ordinari del lloc,

  1. 1. Lo constituexen les quotes, derrames i assignacions periòdiques o extraordinàries que aprove la junta de govern; los productes i vendes dels seus béns; los donatius, donacions, subvencions o premis que pugue percebre, així com qualsevol altre recurs legítim que pugue obtindre, siguen béns movents o sedents.
  1. 2. Per tal de contribuir a la cobertura de les despeses devingudes dels actes realitzats per la Reial Arxiconfraria, damunt la festa patronal s’efectuarà la capta, segons lo costum, per la qual cosa tots los membres de la junta es distribuiran en grups i, ab lo reclam de la música popular i tradicional, recorreran los carrers i els barris de la ciutat per invitar tothom a assistir a les celebracions religioses en honor i glòria de la Mare de Déu i per collir les almoines que tan generosament sol donar tothom.

Article 31. Per executar correctament los actes d’administració extraordinària (c. 1281 1 Codi del Dret Canònic) cal una autorització escrita de l’ordinari, sempre considerant que són actes d’esta mena: les despeses no previstes al pressupost ordinari que s’aprovà a l’assemblea general; l’alienació de béns que pertanyen al patrimoni estable de la Reial Arxiconfraria el valor dels quals supera la quantitat establerta pel dret; l’alienació de béns d’especial significació religiosa, artística o històrica i de qualsevol altre que modifique o compromete l’estructura del patrimoni estable d’esta associació de fidels; l’acceptació d’oblacions gravades per una càrrega modal o condició; los actes l’execució dels quals hauria de perllongar-se per més de cinc anys; també tots aquells altres que impliquen un detriment en lo patrimoni de l’associació fins a una proporció del 40 %; l’alienació de béns immobles; la venda, préstec o transferència d’ornaments, imatges i altres objectes relacionats ab lo culte.

Article 32. L’exercici econòmic de la Reial Arxiconfraria comprendrà del primer dia del mes d’octubre al 30 de setembre de cada any.

TÍTOL VI. De extinció o dissolució de la Reial Arxiconfraria

Article 33. De donar-se el cas de l’extinció o de la dissolució de la Reial Arxiconfraria caldrà que tots los seus béns i fons passen al Bisbat de Tortosa i la junta de govern, per tal d’executar-ho, se constituirà en junta liquidadora.

Tortosa, 5 de juny de 2005

sorteix
Agenda

december, 2024

SALUTACIONS
SALUTACIÓ DEL PRIOR Salutació de la Primera Majordoma, Bàrbara Cinta Marro Roig
altres
Himnes d’amor a la Mare de Déu de la Cinta Feste cofrare

PRIMERA CONFERÈNCIA DE L’ANY JUBILAR AMB UNA CAMBRA DE COMERÇ PLENA A VESSAR

X